El mitic inventor.
Gàcies a les narracions d'Ovidi Apol·lador sabem que va existir Dèdal, un prestigios arquitecte atenenc que era alhora inventor, escultor i constructor. A l'illa de la Creta va servir a les ordres del rei Minos i va tenir el fill que ha passat a la historia amb ell el, Icar.
A Creta, Dèdal va contruir un artefacte a instancies de pasifae, esposa del rei, gràcies al qual ella va poder tenir religions amb un bel toro, i d'aquesta unió va nèixer el Minotaure, posteriorment va haver de disenyar el laberint per recloure-hi el monstre antropòfag meitat home , meitat brau.
El rei Minos, espòs de Pasifae, va decidir castigar Dèdal, i el va tancar, juntament abm el seu fill ícar al labertint . Però l'inventor va buscar la manersa de fugir volant va contruir unes ales amb plomes d'ocell unides amb cera . Abans d'empendre el vol Dèdal va avisar ícar que no havia de volar ni massa avall. ja que la escalfor del sol foldria la cera. erò icar embriagat per la llibertat que li donava el fet de volar , es va acostar massa al sol.
la cera es va fondre , les ales es van desfer, i va caure al mar.
Dèdal va aconseguir salvar-se i, despès de enterrar el seu fill en una illa que va rebre el nom d'Icaria, va viure a Sicilia fins que va morir.
Cap a mitjant del segle Mitjant III aC els cartaginesos(habitantsde Cartago, una colonia fenicia fundada el 814 aC a prop de l'actual Tunis) van ampliar la seva presencia a la peninsula per obtenir una compensació per la perdua de territoris (Sicilia) que havia comportat la seva derrota davant de Roma en l'anomenada Primera Guerra Purica aixi com per obtenir recursos per pagar els tributs que la Repubica romana els havia imposat.
Pater antoni miles ligonis Romanae est.
subj. C.Nom Atr. C.Nom V
El pare de L'antoni ès soldat d'una legió romana
legiones Romanae pugnant et Imperium Romanum defendunt.
Pater Marci in urbe medicus est et cives sanat.
In legionibus Romanis quoque medici sunt.
qui milites aegros sanant.
subj. C.Nom Atr. C.Nom V
El pare de L'antoni ès soldat d'una legió romana
legiones Romanae pugnant et Imperium Romanum defendunt.
Pater Marci in urbe medicus est et cives sanat.
In legionibus Romanis quoque medici sunt.
qui milites aegros sanant.
Un dels aspectes mes importants del llegat roma a la nostra civitzacio es del dret. La mateixa paraula deriva del terme llati directum, que significa " que es el recte just", encara que la paraula mes romana mes utilitzada era ius( "el que es just"), de la cual provenen els nostres termes justicia i juridic.
A diferencia d-altres pobles antics, els romans van ser concients lalt grau de civilitzacio que representava el fet de tenir un sistema de dret civil.
A diferencia d-altres pobles antics, els romans van ser concients lalt grau de civilitzacio que representava el fet de tenir un sistema de dret civil.
les tribus bàrbares que lluitaven per Roma subscrivien un tractat (foedus) , i eren conegudes coma foederati, és a dir , aliades de l'imperi romà . El fet que estilicó , un militar d'origen bàrbar (de la tribu dels vàndals) , actues com a home de confaça de teodosi i com a tutor del seu propi fill , honori demostra clarament fins on havien arribat les coses en aquests preríode de decadencia. Com a magister miltum o cap a l'exèrcit (a l'imperi roma occidental) Estilicó va tenir un paper destacat fins a que una intriga politica el va fer caure en desgracia dels principis del segle V.
L'mperador Teodosi famos pel seu celebre Edicte de tessaloca (pel qual el cristianisme es va convertir en la religió de l'imperi), va ser qui al final del segle IV va dividir l'imperi roma en dues parts ben direfenciades : la part occidental, que despres va heretar.
El seu fill Honori, el govern de la qual va tenir la capital a Roma ,i la part Oriental, per al seu fill Arcadi, amb seu a Constantinoble.
En aquel moment, les fronteres de l'imperi(limes) s'estaven desgastan rapidament .Tribus barbares senceres eren llogades per fer front a l'embrazida d'altres pobles de més mesura que passaven els anys. Des de principis de s. V l'imperin romà ja estava sentenciat . tradicionalmet s'accepta com a data de la caiguda de l'imperi romà , Romul Aúgustul, va ser destruit oficialment.
D'altra banda, l'impero romà d'Orient amb el nom d'imperi bizatí, va perdurar gairebé mil anys més, fins a la caiguda de constantinoble, l'any 1453, davant l'assejament dels turcs.
El sistema imperial romà va anar evolucionant fins que va contituir un sistema de monarquia absoluta que es conèix amb el nom de Dominat (de dominus, "senyor, en oposició al principat).
A partir de l'empoca de Dicloclecià, a finals del segle III, es va instituir un nou sistema de govern colectiu integrat per quatre persones, la tetrarquia ams dos "augustos" que actuaven simultaneament en la defensa de l'imperi, a la part Occidental i Oriental, ajudats per uns altres dos personatges, anomenats "cesars" que, fina
lment haurien de succeir per asegurar.
d'aquesta manera una certa estabilitat en la política.
Malauradament, el sistema no va arribar a funccionar , a causa dels contunus enfrontaments militars dins e l'imperi entre els candidats al tron que inbtenien més supor suport de les tropes.
L'exercit es va convertir en un factor polític de primer ordre qe va acabar amb el somni d'estabilitat perseguit de Dicloclecià.
A partir de l'empoca de Dicloclecià, a finals del segle III, es va instituir un nou sistema de govern colectiu integrat per quatre persones, la tetrarquia ams dos "augustos" que actuaven simultaneament en la defensa de l'imperi, a la part Occidental i Oriental, ajudats per uns altres dos personatges, anomenats "cesars" que, fina
lment haurien de succeir per asegurar.
d'aquesta manera una certa estabilitat en la política.
Malauradament, el sistema no va arribar a funccionar , a causa dels contunus enfrontaments militars dins e l'imperi entre els candidats al tron que inbtenien més supor suport de les tropes.
L'exercit es va convertir en un factor polític de primer ordre qe va acabar amb el somni d'estabilitat perseguit de Dicloclecià.
No va portar nous territoris, a exepcó d'una efímera presència romana a l'eufrates desprès de la derrota dels parts, l'etern enemic de Roma en aquella zona d'Orient Mitjà, durant el regnat del fundador de la dinastia, Septimi Server.
En aquesta època, Roma ja havia passat a la defensiva i mès que pensar a conquerir nous territoris, estava preocupada per defensar les seves fronteres de les incursions bàrbares, especialment a partit del segle II de la nostra era, un clar període de crisi a l'imperi.
En aquesta època, Roma ja havia passat a la defensiva i mès que pensar a conquerir nous territoris, estava preocupada per defensar les seves fronteres de les incursions bàrbares, especialment a partit del segle II de la nostra era, un clar període de crisi a l'imperi.
en aquesta etapa, la Dàcia (actual Romania) va quedar incorporada a l'imperi gràcies a les conquestes de la Trajà, si bè el penúltim emperador d'aquesta dinastia, el cèlebre emperador filof Marc Aureli, va morir contenint l'empenta de les tribus bàsbares de més enllà del Daubi.
Durant aquesta dinastia, reacionada directamet amb August i els seus succesors inmediats, l'imperi es va consolidar , S'hi van incorporar els territoris d'egipte , Mauritària, zones fronteres de la Germania (Alemanya) i de Britania mederidional (Anglaterra), aquesta ultima sota el govern de l'emperador Claudi Aquesta expansió es va aconseguir amb derrotes serioses, com ara la que va partir Roma el 9 dC, contra les tribus germaniques a la seva de Teutoburg que avui es troba al turo de kalkriese, a prop de la ciutat d'Osnabruk.
Despres d'aquest desastre, el mateix August va recomanar al seu successor tiberi que no interes ampliar l'imperi més enllà de Rim.
ascens de la roma imperial
Després de la mort de Juli Cesar, a Roma esva producir un nou repartiment de poder a través d'un segon triumvirat (43 aC) integrat per:
- Octavi: nebot i fill adoptiu de Cesar, que va asumir el poder de Roma i la part occidental de l'imperi.
-Marc Antoni: lloctiment de Cesar, que es va quedar al comandament dels territoris orientals
- Lèpid: governador de la Gà·la narbonesa, que tenia el control d'Àfrica.
No va trigar a començar una nova guerra civil entre els nous triumvirs i durant aquest conflicte esva gestar l'origen del poder politic imperiat al voltant dela figura d'Octavi, desprès que aconseguís la submissió de Lepid i derrotes Marc Antoni, unit a Cleopatra, en la batalla naval
Després de la mort de Juli Cesar, a Roma esva producir un nou repartiment de poder a través d'un segon triumvirat (43 aC) integrat per:
- Octavi: nebot i fill adoptiu de Cesar, que va asumir el poder de Roma i la part occidental de l'imperi.
-Marc Antoni: lloctiment de Cesar, que es va quedar al comandament dels territoris orientals
- Lèpid: governador de la Gà·la narbonesa, que tenia el control d'Àfrica.
No va trigar a començar una nova guerra civil entre els nous triumvirs i durant aquest conflicte esva gestar l'origen del poder politic imperiat al voltant dela figura d'Octavi, desprès que aconseguís la submissió de Lepid i derrotes Marc Antoni, unit a Cleopatra, en la batalla naval
1. Pulchra puela in domo cum amicis venit.
nom/sg abl/ C.circum Abl/CCC V(SG)
Una noia guapa ve a casa amb els mus amics
2. Amicis meus amicam foedam habet.
Nom/(sg) acusatiu(CD) V(sg)
Un amic meu tè una amiga letjà
3. Julia et Claudius in campo lundunt.(jugar)
Nom/pl/sbj abl/C.circum V(pl)
Julia i Claudio juguen al camp
nom/sg abl/ C.circum Abl/CCC V(SG)
Una noia guapa ve a casa amb els mus amics
2. Amicis meus amicam foedam habet.
Nom/(sg) acusatiu(CD) V(sg)
Un amic meu tè una amiga letjà
3. Julia et Claudius in campo lundunt.(jugar)
Nom/pl/sbj abl/C.circum V(pl)
Julia i Claudio juguen al camp
vulpes personam tragicam cum cervo videt
nom. sbj AC / C . directe abl. C circum v (sg)
Una gineu veu una mascara de teatre amb un cérvol.
Puella rosas amici amat.
nom/ sg abl. CD Gen. /CD v (sg)
La noia estima les roses de l'amic
Puer puellam in campo videt.
nom/ sg Ac. CD Abl. C. circum v/ sg.
El noi veu la noia al camp
nom. sbj AC / C . directe abl. C circum v (sg)
Una gineu veu una mascara de teatre amb un cérvol.
Puella rosas amici amat.
nom/ sg abl. CD Gen. /CD v (sg)
La noia estima les roses de l'amic
Puer puellam in campo videt.
nom/ sg Ac. CD Abl. C. circum v/ sg.
El noi veu la noia al camp
1. localitzar el verb de la frase i subratlar-lo. Mirar si el verb està en singular (-o,-s,-t) o en plural(- mus, -tis,- nt). La majoria de vegades el verb esta al final de l'oració.
2. Buscar el Nominatiu/Subjecte que concordi amb el verb. Es a dir, si el verbesta en singular, hauriem de buscar un nominatiu singular ( -us,-er -a) consonat exepte -m) en canvi, si el verb esta en plural, haurem de buscar un nominatiu plural ( -i, -ae)
3. La resta és facil. Hem de recordar que la terminació de l'acusatiu/ complement directe ès -o,-a en singular -i,-is en plural.
4. Finalment, les terminacions del genitiu/ complement de nom són -i,-ae en singular , i, -arum en plural.
2. Buscar el Nominatiu/Subjecte que concordi amb el verb. Es a dir, si el verbesta en singular, hauriem de buscar un nominatiu singular ( -us,-er -a) consonat exepte -m) en canvi, si el verb esta en plural, haurem de buscar un nominatiu plural ( -i, -ae)
3. La resta és facil. Hem de recordar que la terminació de l'acusatiu/ complement directe ès -o,-a en singular -i,-is en plural.
4. Finalment, les terminacions del genitiu/ complement de nom són -i,-ae en singular , i, -arum en plural.
Inici del triumvirat
l'any 60 aC es va unir a dos homes molt influents: Pompeu( que acabava de tornar d'una campanya triumfal contra, contra la pirateria a la Mediterranea oriental) i Cras (un dels homes mes rics). Amb ells, Cesar va integrar l'anomenat triumvirat, un autrenmtic govern a l'ombre que prenia en secret decisions politiques transcendentals en secret decisions politiques trascendentals per a la vida d'una Republica que, d'aquesta manera, s'abocava de dret al fracas.
El 59 Ac Cesar va ser elegit consol juntament amb un altre politic anomenat Marc Calpumi
Bíbul, el qual van qedar tan marginat de la presa de decisions que aquest consolat,
l'any 60 aC es va unir a dos homes molt influents: Pompeu( que acabava de tornar d'una campanya triumfal contra, contra la pirateria a la Mediterranea oriental) i Cras (un dels homes mes rics). Amb ells, Cesar va integrar l'anomenat triumvirat, un autrenmtic govern a l'ombre que prenia en secret decisions politiques transcendentals en secret decisions politiques trascendentals per a la vida d'una Republica que, d'aquesta manera, s'abocava de dret al fracas.
El 59 Ac Cesar va ser elegit consol juntament amb un altre politic anomenat Marc Calpumi
Bíbul, el qual van qedar tan marginat de la presa de decisions que aquest consolat,
Els cavalls. tan aviat s'enfilaven fins a una alçada enorme, com s'acostaven perillosament a la superficie de la Terra. Mentrestant Fetont, horroritzat, no podia fer res per aturar aquella cursa terrible.
Segons la llegenda aquesta catàstrofe de foc i destruccio arrazar xones molt extenses, D'auqesta manera va explicar eks antics la formació del gran desert del nord d'Àfrica.
Per sort. abans que no qedes ni una espuma de vida sobre la Terra, Zeus va fulminar amb el llamp de carro i el seu tripulant d'aquesta manerta va apartar els cavalls alats i l'esfera de foc de la superficie terrestre. D'acord
faetont , un dels fills d'helios, havia arribat a l'adolescència sense que li hagues estat revelada la identitat del seu pare. Quan finalment ho va descubrir, el deu que se seitia culpable per haver-ho tingut apartat d'ell durant tant temps, i va prometre de manera imprudent que li concediria el que demanès. Inesperadament, faetont li va demanar que li deixès conduir eñ que carro que duia cada dia la llum del sol a la Terra.
Helios va fer tots el possibles peque el sey fill renuncies a aquesta petició, pèró al final va haver de complir la seva paraula. Al principio semblava que tot anava bé, pero els cavalls, així que es vcan adonar del canvi, es van desbocar i van a
ELS PERSONATGES I EL PAISATGE
• Descriu els personatges: l’expressió, els
gestos, l’actitud, els vestits...
• Elements formals que permeten identificar
l’obra amb un estil, època o autor.
L'objectiu del Realisme era aconseguir representar el món del moment d'una manera verídica, objectiva i imparcial. Per tant, el Realisme no pot idealitzar. El manifest es basava en el següent:
* L'única font d'inspiració en l'art és la realitat.
* No admet cap mena de bellesa preconcebuda. L'única bellesa vàlida és la que subministra la realitat, i l'artista el que ha de fer és reproduir aquesta realitat sense embellir.
* Cada ser o objecte té la seva bellesa peculiar, que és la que ha de descobrir l'artista.
Escull temes i personatges de la realitat quotidiana.
el cuadre es del segle XIX perque, Va ser pintat el 1849 .
• Descriu els personatges: l’expressió, els
gestos, l’actitud, els vestits...
Els 27 personatges són tots habitants d'Ornans que Coubert va fer posar al seu taller. Com es feia en aquella època dintre dels temples separats, els homes a la part esquerra i les dones a la dreta. Els homes usen els vestits negres i molts d'ells amb barret de copa alta. Les dones porten unes còfies blanques amb caputxes negres, moltes d'elles sostenen un mocador blanc a la seva mà per plorar al mort. A partir de les dades dels arxius municipals i d'actes notarials, els historiadors han pogut donar nom a gran part de tots els personatges.
Els quatre portadors: estan vestits amb guants blancs, roba de color negre i grans barrets amb les vore] arrodonides. Porten el fèretre tapat per un llençol blanc i giren la cara cap al costat contrari (era costum, exposar el cos durant alguns dies abans del funeral i la pudor dels morts pot ser representada així per l'artista). (1) Era probablement un sabater artesà, (2) un agricultor propietari, (3) un músic (que també es troba a l'obra Després del sopar a Ornans, (4) i un propietari. Els dos últims són amics de Courbet.
Els cinc sagristans: que es troben darrere el sacerdot, a l'esquerra del taüt i vestits de blanc. (7) Un d'ells és portador de la creu i és un viticultor. Els altres dos (5) y (6) són, respectivament, un músic i un sabater artesà. A l'extrem esquerre del llenç darrere els portadors hi ha la possibilitat d'estar representat l'avi de Courbet que va morir un any abans (no visible aquí). El grup dels sagristans està «connectat» al cel a través de la creu, que supera la multitud i els penya-segats del fons.
Els dos escolans: el primer (8) mira cap a un personatge portador, que li toca el barret. El segon (9) al primer pla és el que porta el gerro de l'aigua beneita.
El sacerdot: (10) vestit amb gran pompa per al funeral i lectura dels textos del seu breviari (llibre litúrgic que conté les oracions que s'han de llegir diàriament pels sacerdots) que sosté a la mà. Es troba davant dels revolucionaris de l'altre costat de la fossa. Els laics: són els empleats de l'església secular, que garanteixen el bon desenvolupament de les cerimònies religioses. El de l'esquerra (11) és un enòleg mentre que el de la dreta (12) és un humil sabater. El color vermell dels seus vestits i els barrets fan que semblin que vinguin directament d'un quadre italià de l'Edat mitjana tardana, tanmateix, es va trobar a la sagristia de l'església d'Ornans un d'aquests barrets.
L'enterramorts: (13) Anthony Joseph Cassard, fill d'un sabater i que és un pobre camperol, va recolzar la seva jaqueta i casquet de llana a les vores del clot que ha cavat com es veu pel color de la terra. Espera l'arribada del taüt i té un genoll a terra. Els seus ulls es troben a la meitat de l'altura de la pintura i girat cap al grup dels oficiants, ens porta al món espiritual de la cerimònia, la resta del seu cos ens porta cap a la part inferior del món i la realitat: l'enterrament del cadàver.
Grup dels homes:a primer pla els dirigents burgesos, (14) un jutge, (15) l'alcalde d'Ornans Prosper Teste, (17) la dona a la part central de la pintura es creu que es la vídua del mort (19), comerciant ric (20) i un advocat, amic de Courbet. Al fons es troben dos amics de la infància del pintor (16) un jubilat solter i (18) un burgès.
Els revolucionaris: porten el vestit usat pels revolucionaris entre 1792 i 1793 (és a dir, quan la Primera República Francesa. La data de la pintura és 1849 i Courbet ha estat testimoni de l'arribada de la Segona República Francesa el 1848. El primer (21) porta les mitges blanques i el segon al primer pla (22) les mitges blaves. La mà estesa cap a la tomba, sembla oficiar al mateix temps que el sacerdot que es troba davant seu. Representa això la incongruència entre la República i l'Església, és així mateix el vincle del compromís polític de Courbet que va ser un partidari de la Comuna de París el 1871.[7]
El grup de dones: al cap del seguici estan representades les dones de la família de Courbet. La seva mare (23) i tres de les seves germanes (24) - (25) - (26). La nena (27) a l'extrem dret de la pintura és una cosina de l'artista.
L’ESTIL• Elements formals que permeten identificar
l’obra amb un estil, època o autor.
L'objectiu del Realisme era aconseguir representar el món del moment d'una manera verídica, objectiva i imparcial. Per tant, el Realisme no pot idealitzar. El manifest es basava en el següent:
* L'única font d'inspiració en l'art és la realitat.
* No admet cap mena de bellesa preconcebuda. L'única bellesa vàlida és la que subministra la realitat, i l'artista el que ha de fer és reproduir aquesta realitat sense embellir.
* Cada ser o objecte té la seva bellesa peculiar, que és la que ha de descobrir l'artista.
Escull temes i personatges de la realitat quotidiana.
el cuadre es del segle XIX perque, Va ser pintat el 1849 .
El jardí de les hespèridesdes
L'occident d'Europa va estar relacionat en la imagina amb nombrosos clàssica amb nombrosos personatges i llocs mítics, com el jardí de les Hespèrides, una arbreda esplèndida on creixien uns arbres que donaven com fruit unes pomes daurades que feien immortal que en menjava.
Aquest jardí extraordinari procedia de les pomes de Gea, la deessa de la terra, havia regalat a Hera en ocasió del seu matrimoni amb Zeus, i estava vigilat constantment per les Hespèrides, o "Egle, Erítia y Hespera. Les nimfes eren conegudes per Hespèrides, o "nimfes de l'ocàs", perquè la traducció les situava en el limit de la Mediterrània occidental, és a dir, a la penísula libèrica (coneguda com Hepèdia, nom ab què també s'havia conegut Itàlia) i a nord d'Àfrica, juntamnet amb el sistema muntantós del l'Atles, alguns autors es han emplaçat fins i tot en un arxipèlag situat " a l'altra banda e l'Oceà en el que s'ha volgut veure com una referència directa e
en qualsevol cas, esa terra meravellosa amb unes fonts d'on brollava ambrosia, l'aliment dels dèus, i on la felicitat regnava aternamet.
El darrer treball D'Hercules
Les referenciès al jardí de les Hespèrides en els documents antics acostumen a estar relacionades amb el setè treball que el rei de Micenes, Euristeu, va imposar a Hèrcules (Hèracles per al grecs), durant els dotze anys que el va tenir al seu servei.
Aquesta feina consistia a robar les pomes d'or del jardí.
Segons la versió mès aceptada acceptada, Hèrcules va demanar al gegant Atles, a qui la llegenda feina feia pare de les Hespèrides, que robès les pomes per a ell. Atles sostenia, amb tota la força que tenia, la volta del cel, i l'Hèrcules es va oferir a substituir-lo per pagar-li, l'encàrrec. L'Atles hi va accedir i va aconseguir les pomes sense les pomes a Euristeu, mentre l'heroi es quedava carregant el cel. No obstant això, Hèrcules va ser prou hàbil i el va enganyar dient-li que aguantés un moment toto aquell pes, mentre ell es posava un coixí sobre les espatlles per suportar mèsrega. bè la càr
Text-Traducció-5/2/10 (2)
| | Comments: (0) Atrium .........impluvium et compluvium........ habet, .........ubi .............aqua ............est.Subj. C.D V C.C subj V
·El pati té un impluvium i un compluvium,on hi ha l'aigua.
Servus,Didius, ......in cubiculo .......est,..... cubiculum....... locus...... est .....ubi........ domini
Subj.......................C.C......................V...............subj.............atrb..........V........C.C...........
·El criat,Didus, és al dormitori,el doormitori està situat on els
liberti et servi........dormiunt.
Subj.............................V
·senyors i els criats.
villae Romane magnae sunt et in campo sunt.
Familìa Claudiae in magna villa habitat. In oppido villae non surt.
oppidum domos et insulas habet. Domus et villa magnae surt.
sed insulae parvae. Pater Claudiae magnam villam cum multis cubiculis habet.
Villa vestibulum, atrium, tablinum, triclinium, peristylum, culinam et cubicula habet.
Lucius per yestibulum in villam intrat et Claudiam Marcamque in atrio videt.
Familìa Claudiae in magna villa habitat. In oppido villae non surt.
oppidum domos et insulas habet. Domus et villa magnae surt.
sed insulae parvae. Pater Claudiae magnam villam cum multis cubiculis habet.
Villa vestibulum, atrium, tablinum, triclinium, peristylum, culinam et cubicula habet.
Lucius per yestibulum in villam intrat et Claudiam Marcamque in atrio videt.
Cada musa simbolitzada una de les arts o un dels plaers humans, com indica el significat dels seus noms:
- Clio, " la que proporciona la fama", ès la musa de la història.
-Euterpe, " la que proporciona una gran delectació", ès la musa de la música.
-Melpomene, "la que canta" ès la musa de la tragèdia.
-Terpsícore, " la que delecta amb el ball", ès la musa de la dansa.
- Erato, " l'amorosa", ès la musa de la poesia lírica.
-Polímnía, " la de molts himnes", ès la musa dels cants sagrats i, segons altres versions, la de la geometreia.
- Urània, " la de la veu bella, la musa de la astronomia.
- Cal- liope," la de la veu bella", ès la musa de la poesia èpica.
No es dedicaven tan sols en endolcir la vida dels dèus, sinó que, com explicava el poeta Hesídoe, tambè ajudaven els reis mortals amb els seus consells prudents, especialment Cal·liope.
Les Nou Muses
Segons la tradició grega més antiga, les muses eren nou divinitats que alegraven amb els seus càntics els déus olímpics, a les residències celestials. La mare era la titànide Mnemòsine, la personificació de la memòria, filla d'Urà i Gea amb qui Zeus es va unir durant nou nits consecutives a l'Olimp. Segons altres tradicions, les muses habitaven a l'Helicó o al Parnàs, sota la tutela del déu Apol·lo, que per aquesta funció era conegut amb el sobrenom de Musageta.
Etiquetas:
2.5 Llatí Les Nou Muses
0
comentarios
completa en al teva llengua aquesta fitxa e presentació.
Ego sum...Paloma
Meus pater est... Miquel
Mea mater est...ximena
Studeo in...Ribera Baixa
Habito in... Prat de llobregat
Amici aut amicae sunt... Jesy Elena, cristina, Bea = )
Ego sum...Paloma
Meus pater est... Miquel
Mea mater est...ximena
Studeo in...Ribera Baixa
Habito in... Prat de llobregat
Amici aut amicae sunt... Jesy Elena, cristina, Bea = )
Etiquetas:
2.6 Llatí
0
comentarios
Completa les paraules amb la terminació correcta.
1. Pueri in horto sunt.
2. Pater lucius et claudia claudius est.
3. Puella in terra sedea .
4. Claudia et Marcius cum pila ludunt.
5. Marcus et Antonius amici Lucius sunt.
6. In villa cum amica puella ludiarum.
7. Claudius et Iulia laeti sunt.
8. Servi domini in villa laborant
9. Frater Claudia Lucius est.
10. Claudia et servae in magna villa habitarum
1. Pueri in horto sunt.
2. Pater lucius et claudia claudius est.
3. Puella in terra sedea .
4. Claudia et Marcius cum pila ludunt.
5. Marcus et Antonius amici Lucius sunt.
6. In villa cum amica puella ludiarum.
7. Claudius et Iulia laeti sunt.
8. Servi domini in villa laborant
9. Frater Claudia Lucius est.
10. Claudia et servae in magna villa habitarum
Etiquetas:
2.4 Llatí
0
comentarios
Analitza la imatge:
1) Descriu la pintura i explica quin paper van tenir els grups
socials que hi surten i què simbolitza la figura femenina. Situa el
quadre en el context de la Revolució del 1830.
·La tela representa una escena del 28 de juliol de 1830 en la qual el poble de París va aixecar barricades. El rei Carlos X de França havia suprimit el parlament per decret i tenia la intenció de restringir la llibertat de premsa. Els disturbis inicials es van convertir en un aixecament que va desembocar en una revolució seguida per ciutadans enutjats de totes les classes socials. No va existir un únic capitost. Per això Delacroix representa a la Llibertat com guia que condueix el poble. Tampoc no està representada d'una forma abstracta, sinó que és una figura al·legòrica molt sensual i real.La figura femenina representa la llibertat guiant al poble cap a la victòria contra el govern.
es representa el burgès amb el seu barret de copa i empunyant el fusell, al costat un esparracat i un ferit que demana clemència a França. Al fons apareixen bromes i fums de la batalla que dilueixen un barri francès bastant realista. Als peus de la Llibertat un moribund la mira fixament indicant-nos que ha valgut la pena morir per ella.
Aquest cuandre aquesta fet a Òleo, el lleuger pinzell de Delacroix i la força lluminosa dels seus colors exalten la vitalitat dels seus quadres. Per augmentar la tensió i el moviment va afegir contrasts complementaris al costat de l'oposició dels clarobscurs. El color per a Delacroix no sol tenia un valor de representació, sinó sobre tot un significat emocional propi, amb el qual el pintor intentava plasmar sobre la tela el sentiment i la disposició d'ànim de les persones.
S'utilitzen colors pàl·lids amb pinzellades soltes destacant el blau, el vermell|roig i el blanc de la bandera.
2) Quines característiques presenten les revolucions de 1820 i
1848? A quins països van tenir èxit?
En Europa les revolucions revesteixen un caràcter liberal i nacionalista. Van adoptar la forma d'un pronunciament o cop d'estat militar, després d'una conspiració contra l'absolutisme realitzada per individus organitzats de forma clandestina en societats secretes (masones i carbonarios). Van donar començament a Espanya amb el pronunciament de Reg en Caps de San Juan, que va obligar a Fernando VII a jurar la Constitució de 1812 i va donar origen al Trienni Liberal, que va acabar amb l'arribada dels Cent Mil Fills de San Luis, després del Congrés de Verona de 1822, que van restablir l'absolutisme.
L'exemple espanyol es va estendre a Portugal i Itàlia, on les insurreccions dels carbonarios a Nàpols van obligar a Fernando I a donar una Constitució, el mateix que a Piemont, però la intervenció de les tropes austríaques va restablir l'ordre absolutista en els dos casos. En Rússia va esclatar la revolució decembrista de 1825, un aixecament d'oficials de l'exèrcit contra el zar Nicolás I, successor d'Alejandro I però també va fracassar per falta d'organització. En Grècia per contra la revolució va triomfar. El moviment de resistència dels grecs contra l'Imperi Turc, sota el domini del qual es trobaven, es va iniciar en el Congrés de Epidauro (1821) gràcies a l'acció de la societat secreta Hetairía, desencadenant-se la guerra des de 1822. El canceller austríac Metternich no va voler intervenir de por del contagi revolucionari entre altres pobles balcánicos, però els patriotes grecs van contar amb el recolzo en 1825 de Rússia, Anglaterra i França, organitzant-se un moviment de voluntaris de tota Europa ?el més famós va ser Lord Byron, que va morir allí?. La guerra de la independència va ser dura, amb episodis com la matança de Quíos. En el Tractat de Adrianópolis (1829) l'Imperi Turc va reconèixer la independència de Grècia que es va convertir en regne, amb Otón de Baviera menjo primer monarca. Les revolucions de 1820 es van iniciar cronològicament fora d'Europa, amb la independència de les colònies espanyoles i portugueses d'Amèrica. Les seves causes van ser el desig dels criolls si es fes amb el poder i la debilitat política i militar d'Espanya, al costat de la difusió de les idees il·lustrades i l'exemple recent de la revolució nord-americana. En una primera fase només Argentina va assolir la seva independència en 1816, fracassant la revolució a Mèxic i Nova Magrana. Però en una segona fase, es van independitzar Colòmbia, Veneçuela, Equador, Xile, Mèxic, Perú i Bolívia.
1) Explica com s’exemplifica la repressió del dret a la lliure difusió d’idees.
· Aquest gravat ens dona a entendre que el govern no deixava que els pensador s'expressesin lliurament. Tenien al poble sota el seu poder i no el deixaven opinar sobre qui els anava a governar i encara menys sobre els assuptes del pais. També en els quadres del darrere ens diu que cap poder polític els escolta i que quant durava això.
2-situa la caricatura en el context historic: en l'any 1815 els ciutadans no podien expresar-se ni donar la seva opinió respecte ala seva cultura i la seva llengua. aleshores habien de reunir-se clandestinamet perque no els condemnessin a mort ja que, el àntic regim habia tornat a europa
· Aquest gravat ens dona a entendre que el govern no deixava que els pensador s'expressesin lliurament. Tenien al poble sota el seu poder i no el deixaven opinar sobre qui els anava a governar i encara menys sobre els assuptes del pais. També en els quadres del darrere ens diu que cap poder polític els escolta i que quant durava això.
2-situa la caricatura en el context historic: en l'any 1815 els ciutadans no podien expresar-se ni donar la seva opinió respecte ala seva cultura i la seva llengua. aleshores habien de reunir-se clandestinamet perque no els condemnessin a mort ja que, el àntic regim habia tornat a europa
Etiquetas:
socials
0
comentarios
Uneix cada un dels noms de la columna de l'esquema amb un altre de la columna de la dreta amb que pugui estar relacionat.
Tit taci Ascaní
Lloba Palatí
Amulí Rea silvia
Rómul Sabins
Enees Larencia
Tit taci Ascaní
Lloba Palatí
Amulí Rea silvia
Rómul Sabins
Enees Larencia
Completa les oracions següents amb els noms corresponents.Busca la informació necessaria a les entrades que has publicat sobre l'història de Roma:
1.-Després d'haver-se instal·lat al Laci, Enees va fundar la ciutat de Lavinium.
2.- Amuli va ser un del reis de la ciutat de Alba.
3.- Rea Sílvia va ser obligada a convertir-se en vestal pel seu oncle Amuli.
4.- El pastor que, segons algunes fonts, va recollir els bessons es deia Fàustul.
5.- Ròmul va establir els limits de Roma al turó del Palatí.
6.- El monarca de la tribu de les sabines era Tit Taci.
7.- Ròmul, un cop divinitzat va ser identificat amb el déu Quirí.
1.-Després d'haver-se instal·lat al Laci, Enees va fundar la ciutat de Lavinium.
2.- Amuli va ser un del reis de la ciutat de Alba.
3.- Rea Sílvia va ser obligada a convertir-se en vestal pel seu oncle Amuli.
4.- El pastor que, segons algunes fonts, va recollir els bessons es deia Fàustul.
5.- Ròmul va establir els limits de Roma al turó del Palatí.
6.- El monarca de la tribu de les sabines era Tit Taci.
7.- Ròmul, un cop divinitzat va ser identificat amb el déu Quirí.
Rem, ressentit per la derrota, es va atrevir a saltar per damunt del perímetre que havia marcat el seu germà segons un ritual, mentre es burlava de la facilitat amb què es podien franquejar els murs d'aquella ciutat. Ròmul, segons la llegenda més estesa, va castighar aquest acte tan atrevit ferint de mort Rem.
Etiquetas:
2.3 Llatí
0
comentarios
Analitza les raons que podien fer témer als privilegiats el
desvetllament del Tercer Estat.
2) Analitza les raons que podien fer témer als privilegiats el
desvetllament del Tercer Estat.
Diapositiva 1
Diapositiva 1 Diapositiva 1
Diapositivas 6 i 7
Analitza els gravats:
1) Llegeix atentament el peu d’aquests dos gravats. Després ana-
litza la visió diferent que s’hi ofereix de la presència francesa a
Europa i explica a quines reaccions i a quines actituds va donar
lloc.
A la primera es dona una visió totalment positiva de la presència francesa i la revolució mentres que l'altra fa una denuncia sobre un saqueig que van fer les tropes napoleoniques i dona una visió totalment negativa.
A la primera es dona informació sobre que el poble volia una república i lluita per ella fins que aconsegueix fer fora al rey.
L'altre imatge ens vol donar a entendre que mentres les tropes napoleoniques "saqueixaben" els alts carrecs no feian res per evitar-lo.
·Explica les diferències que existeixen entre les
parelles de termes proposats:
1) Tercer Estat / Estats Generals.
->El trecer estat es el poble i els estats generals eren uan representació de tots els estaments que acudien a les assambleas convocades per el rei.
2) Terror / Gran Por.
->Terror es quan sentim un sentiment que ens fa tenir pànic cap a alguna cosa i gran por es sentir una por inmensa cap algú o qualsevol cosa.
3) Girondins / Jacobins.
->Els girondins representaren el sector moderat. La seva personalitat més destacada és Jaques-pierre Brissot i els seus membres més rellevants formaven part de l'alta burgesia de la Gironda mentres que jacobins eren membres de un club polític que tenien ideas revolucionàries extremes.
4) Monarquia absoluta / Monarquia constitucional.
-> La monarquia absoluta es quan el rei concentra els tres poders (legislatiu,executiu i judiacial) i tenia el poder de decidir sobre tot allò que tenia a veure amb el poble i le spersones que el formaben mentres que monarquia constitucional es uan forma de govern amb un monarca sotaun sistema constitucional,és a dir sota unes regles establertes a la constitució.
5) Directori / Consolat.
->El directori fou el sistema de govern vigent durant la primera republica francésa entre el 4 de brumari de l'any IV i el 18 de brumari de l'any VIII mentres que el consolat es el govern que va tenir la republica francésa que va des de la caiguda del directori arran del cop d'estat brumari de l'any VII.
desvetllament del Tercer Estat.
2) Analitza les raons que podien fer témer als privilegiats el
desvetllament del Tercer Estat.
El poble de París va sortir al carrer per donar suport als representants burgesos i, davant el temor que les tropes reials no detinguessin els diputats, el 14 de juliol van assaltar la fortalesa de la Bastilla, en van agafar les armes i es van disposar a defensar per la força el procés revolucionari. Al mateix temps, al camp es va estendre el rumor que bandes organitzades per nobles cremaven les collites i mataven els pagesos, fenomen conegut amb el nom de la Gran Por. Els pagesos van reaccionar assaltant molts castells de la noblesa i cremant els registres on constaven els drets feudals.
3) Explica els esdeveniments que el 1789 van menar França al
final de l’Antic Règim.
Pel maig del 1789 es van obrir a Versalles, presidits pel rei Lluís XVI, els Estats Generals, formats pels representants de cada estament: noblesa, clergat i Ter-cer Estat (burgesos
Text de
El pueblo francés, convencido de que el olvido y el menosprecio de los derechos naturales del hombre son la sola causa de los problemas del mundo, ha resuelto exponer, en una declaración solemne, estos derechos sagrados e inalienables, para que todos los ciudadanos puedan comparar los actos del gobierno y el funcionamiento de toda institución social y no se deje jamás oprimir y abatir por la tiranía; con la finalidad de que el pueblo tenga siempre delante de sus ojos las bases de su libertad y de su bienestar; el magistrado, las reglas de sus deberes; el legislador, el objeto de su misión.
En consecuencia, proclama, en presencia del ser supremo, la declaración siguiente de los derechos del hombre y del ciudadano.
Artículo primero. La finalidad de la sociedad es el bienestar común. El gobierno es instituido para garantizar al hombre la vigencia de sus derechos naturales e imprescriptibles.
Artículo 2. Estos derechos son la igualdad, la libertad, la seguridad, la propiedad.
Artículo 3. Todos los hombres son iguales por naturaleza y ante la ley.
Artículo 4. La ley es la expresión libre y solemne de la voluntad general; es la misma para todos, sea para proteger o para castigar; no puede ordenar más que lo que es justo y útil para la sociedad; no puede prohibir más que lo que es nocivo.
Artículo 5. Todos los ciudadanos tienen igualdad de acceso a
Artículo 6. La libertad es el poder que tiene el hombre de hacer todo aquello que no cause perjuicio a los derechos de los demás; tiene por principio la naturaleza; por regla, la justicia; por salvaguarda, la ley; su límite moral viene dado por la máxima “no hagas a los demás lo que no quieras que te hagan a ti”.
Artículo 7. El derecho a manifestar sus ideas y opiniones, sea a través de la prensa, sea a través de cualquier otro medio, el derecho a reunirse pacíficamente, el libre ejercicio de los cultos, no pueden ser prohibidos. La necesidad de enunciar estos derechos supone, o bien la presencia, o bien el recuerdo reciente del despotismo.
Artículo 8. La seguridad consiste en la protección acordada por la sociedad a cada uno de sus miembros para la conservación de su persona, de sus derechos y de sus propiedades.
Artículo 9. La ley debe proteger la libertad pública e individual contra la opresión de los que la administran.
Artículo 10. Nadie puede ser acusado, arrestado y mantenido en confinamiento, excepto en los casos determinados por la ley, y de acuerdo con las formas por ésta prescritas. Todo ciudadano requerido o aprehendido por virtud de la ley debe obedecer inmediatamente, y se hace culpable si ofrece resistencia.
Artículo 11. Todo acto ejercido contra un hombre fuera de los casos y de las formas previstos por la ley, es arbitrario y tiránico; todo aquél al que se le quisiere imponer violentamente, tiene el derecho de rechazarlo por la fuerza.
Artículo 12. Todo aquel que promueva, solicite, ejecute o haga que sean ejecutadas órdenes arbitrarias, es culpable y debe ser castigado.
Artículo 13. Todo hombre es considerado inocente hasta que sea declarado culpable. Por lo tanto, siempre que su detención se haga indispensable, la ley ha de reprimir firmemente todo rigor mayor del necesario para asegurar su persona.
Artículo 14. Nadie puede ser juzgado ni condenado sin haber sido previamente escuchado y enjuiciado, y en virtud de una ley promulgada con anterioridad al delito. Toda ley que castigue los delitos cometidos antes de su existencia no es sino una tiranía; el efecto retroactivo otorgado a la ley constituiría un crimen.
Artículo 15. La ley no debe imponer otras penas que aquéllas que son estricta y evidentemente necesarias; las penas deben ser proporcionales a los delitos y útiles a la sociedad.
Artículo 16. El derecho de propiedad es el que pertenece a todo ciudadano para disfrutar y disponer a su gusto de sus bienes, de sus ingresos, del fruto de su trabajo y de sus industrias.
Artículo 17. Ningún género de trabajo, de cultura, de comercio, puede prohibirse a la iniciativa de los ciudadanos.
Artículo 18. Todo hombre puede comprometer sus servicios, su tiempo; pero no puede venderse, ni ser vendido; su persona no es una propiedad alienable. La ley no reconoce la domesticación; no puede existir más que un compromiso de respeto y reconocimiento entre quien trabaja y su empleador.
Artículo 19. Nadie puede ser privado de ninguna parte de su propiedad, sin su consentimiento, excepto en los casos de necesidad pública evidente, legalmente comprobada, y bajo la condición de una justa y objetiva indemnización.
Artículo 20. Ninguna contribución puede ser establecida por utilidad general. Todos los ciudadanos tienen derecho a participar en el establecimiento de las contribuciones, de velar por el uso de las mismas y de que les sean rendidas las cuentas.
Artículo 21. La asistencia social es una deuda sagrada. La sociedad debe asegurar la subsistencia de los ciudadanos desprotegidos, ya sea procurándoles un trabajo, ya sea asegurando los medios de existencia a los que no estén en condiciones de trabajar.
Artículo 22. La educación es necesidad de todos. La sociedad debe esforzarse al máximo para favorecer el progreso de la razón pública, y poner la educación pública al alcance de todos los ciudadanos.
Artículo 23. La garantía social consiste en la acción de todos para asegurar a cada uno el disfrute y la conservación de sus derechos; esta garantía reposa sobre la soberanía nacional.
Artículo 24. No puede existir si los límites de la función pública no son claramente determinados por la ley, y, si la responsabilidad de todos los funcionarios no está asegurada.
Artículo 25. La soberanía reside en el pueblo; es una e indivisible, imprescriptible e inalienable.
Artículo 26. Ninguna parte del pueblo puede ejercer la representación del pueblo entero, pero cada sección del pueblo reunido en forma soberana, tiene derecho a expresar su voluntad con entera libertad.
Artículo 27. Todo individuo que usurpe la soberanía habría de recibir muerte inmediata a manos de los hombres libres.
Artículo 28. El pueblo tiene siempre el derecho a revisar, reformar y cambiar
Artículo 29. Cada ciudadano tiene derecho, en condiciones de igualdad, a participar en la elaboración de la ley y en el nombramiento de sus mandatarios o agentes.
Artículo 30. Las funciones públicas son de carácter temporal; no pueden ser consideradas como un privilegio ni como una recompensa, sí en cambio como un deber.
Artículo 31. Los delitos de los mandatarios del pueblo y de sus agentes no deben quedar jamás impunes. Nadie tiene derecho a considerarse más inviolable que el resto de los ciudadanos.
Artículo 32. El derecho de presentar peticiones a los depositarios de la autoridad pública no puede, en ningún caso, ser prohibido, suspendido o limitado.
Artículo 33. La resistencia a la opresión es la consecuencia de los otros derechos del hombre.
Artículo 34. Existe opresión contra el cuerpo social cuando uno solo de sus miembros es oprimido. Hay opresión contra cada miembro cuando el cuerpo social es oprimido.
Artículo 35. Cuando el gobierno viola los derechos del pueblo la insurreción es para el pueblo, y para cada porción del pueblo, el más sagrado de sus derechos y el más indispensable de sus deberes.
Diapositivas 6 i 7
Treballa amb la imatge:
1) Quins personatges surten en aquesta il·lustració? Quin esta-
ment representa cada un?
Un monjo, un abat i un pastor protestant. Aquests representen als no privilegiats.
Bailly, que és el president de la assamblea representa als privilegiats.
Surt el poble que es queixaven dels privilegiats El poble representava als no privilegiats.
Robespierre, era jacobí.Els jacobins eren membres d'un grup polític i sostenien opinions
revolucionàries extremistes. Els jacobins representaven als privilegiats.
Gerard, que era un pagès representava als no privilegiats.
El comte de Mirabeau, pertanyien al rei i sempre estaven amb ell.
2) Amb quina intenció es van reunir al Jeu de Paume?
El 23 de juny de 1789, quan els soldats reials van voler dispersar els diputats del Tercer estat reunits al Jeu de paume, desprès que Lluís XVI hagués prohibit als diputats dels tres braços dels Estats Generals de trobar-se en comú, i quan alguns diputats de la noblesa, com La Fayette posaven ja la mà a l'espasa, Mirabeau va pronunciar una frase cèlebre: Digueu als que us envien que som aquí per la voluntat del poble i que no ens n'anirem sinó és per la força de les baionetes!
Diapositiva 8,9 i 10
1) Identifica els símbols de
aquest gravat.
Els simbols de la república Francesa son:
La bandera Francesa, la mena de barret que esta sobre la foto, els dos homes que surten als costat del pergamí.
2) Analitza la frase i explica’n el significat.
Significa traduida: Unió indivisible de llivertat, igualtat, fraternitat o la mort.
Es revereix a que o tenen llivertat ,igualtat i fraternitat o sino aniran a mort.
Diapositivas 11 i 12
1) Quins esdeveniments van fer possible l’arribada de Napoleó al
poder?
Un dels motius del prestigi i del poder de Napoleó va ser la seva capacitat per allunyar el perill d’una invasió estrangera contra França. Els monarques absoluts europeus s’havien oposat des del començament a
2) Digues sobre quins països actuals s’estenia l’Imperi napoleò-
nic. Quins països n’eren dependents i controlats per França?
Analitza els gravats:
1) Llegeix atentament el peu d’aquests dos gravats. Després ana-
litza la visió diferent que s’hi ofereix de la presència francesa a
Europa i explica a quines reaccions i a quines actituds va donar
lloc.
A la primera es dona una visió totalment positiva de la presència francesa i la revolució mentres que l'altra fa una denuncia sobre un saqueig que van fer les tropes napoleoniques i dona una visió totalment negativa.
A la primera es dona informació sobre que el poble volia una república i lluita per ella fins que aconsegueix fer fora al rey.
L'altre imatge ens vol donar a entendre que mentres les tropes napoleoniques "saqueixaben" els alts carrecs no feian res per evitar-lo.
·Explica les diferències que existeixen entre les
parelles de termes proposats:
1) Tercer Estat / Estats Generals.
->El trecer estat es el poble i els estats generals eren uan representació de tots els estaments que acudien a les assambleas convocades per el rei.
2) Terror / Gran Por.
->Terror es quan sentim un sentiment que ens fa tenir pànic cap a alguna cosa i gran por es sentir una por inmensa cap algú o qualsevol cosa.
3) Girondins / Jacobins.
->Els girondins representaren el sector moderat. La seva personalitat més destacada és Jaques-pierre Brissot i els seus membres més rellevants formaven part de l'alta burgesia de la Gironda mentres que jacobins eren membres de un club polític que tenien ideas revolucionàries extremes.
4) Monarquia absoluta / Monarquia constitucional.
-> La monarquia absoluta es quan el rei concentra els tres poders (legislatiu,executiu i judiacial) i tenia el poder de decidir sobre tot allò que tenia a veure amb el poble i le spersones que el formaben mentres que monarquia constitucional es uan forma de govern amb un monarca sotaun sistema constitucional,és a dir sota unes regles establertes a la constitució.
5) Directori / Consolat.
->El directori fou el sistema de govern vigent durant la primera republica francésa entre el 4 de brumari de l'any IV i el 18 de brumari de l'any VIII mentres que el consolat es el govern que va tenir la republica francésa que va des de la caiguda del directori arran del cop d'estat brumari de l'any VII.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
