Analitza la imatge:
1) Descriu la pintura i explica quin paper van tenir els grups
socials que hi surten i què simbolitza la figura femenina. Situa el
quadre en el context de la Revolució del 1830.

·La tela representa una escena del 28 de juliol de 1830 en la qual el poble de París va aixecar barricades. El rei Carlos X de França havia suprimit el parlament per decret i tenia la intenció de restringir la llibertat de premsa. Els disturbis inicials es van convertir en un aixecament que va desembocar en una revolució seguida per ciutadans enutjats de totes les classes socials. No va existir un únic capitost. Per això Delacroix representa a la Llibertat com guia que condueix el poble. Tampoc no està representada d'una forma abstracta, sinó que és una figura al·legòrica molt sensual i real.La figura femenina representa la llibertat guiant al poble cap a la victòria contra el govern.


es representa el burgès amb el seu barret de copa i empunyant el fusell, al costat un esparracat i un ferit que demana clemència a França. Al fons apareixen bromes i fums de la batalla que dilueixen un barri francès bastant realista. Als peus de la Llibertat un moribund la mira fixament indicant-nos que ha valgut la pena morir per ella.

Aquest cuandre aquesta fet a Òleo, el lleuger pinzell de Delacroix i la força lluminosa dels seus colors exalten la vitalitat dels seus quadres. Per augmentar la tensió i el moviment va afegir contrasts complementaris al costat de l'oposició dels clarobscurs. El color per a Delacroix no sol tenia un valor de representació, sinó sobre tot un significat emocional propi, amb el qual el pintor intentava plasmar sobre la tela el sentiment i la disposició d'ànim de les persones.

S'utilitzen colors pàl·lids amb pinzellades soltes destacant el blau, el vermell|roig i el blanc de la bandera.





2) Quines característiques presenten les revolucions de 1820 i
1848? A quins països van tenir èxit?

En Europa les revolucions revesteixen un caràcter liberal i nacionalista. Van adoptar la forma d'un pronunciament o cop d'estat militar, després d'una conspiració contra l'absolutisme realitzada per individus organitzats de forma clandestina en societats secretes (masones i carbonarios). Van donar començament a Espanya amb el pronunciament de Reg en Caps de San Juan, que va obligar a Fernando VII a jurar la Constitució de 1812 i va donar origen al Trienni Liberal, que va acabar amb l'arribada dels Cent Mil Fills de San Luis, després del Congrés de Verona de 1822, que van restablir l'absolutisme.
L'exemple espanyol es va estendre a Portugal i Itàlia, on les insurreccions dels carbonarios a Nàpols van obligar a Fernando I a donar una Constitució, el mateix que a Piemont, però la intervenció de les tropes austríaques va restablir l'ordre absolutista en els dos casos. En Rússia va esclatar la revolució decembrista de 1825, un aixecament d'oficials de l'exèrcit contra el zar Nicolás I, successor d'Alejandro I però també va fracassar per falta d'organització. En Grècia per contra la revolució va triomfar. El moviment de resistència dels grecs contra l'Imperi Turc, sota el domini del qual es trobaven, es va iniciar en el Congrés de Epidauro (1821) gràcies a l'acció de la societat secreta Hetairía, desencadenant-se la guerra des de 1822. El canceller austríac Metternich no va voler intervenir de por del contagi revolucionari entre altres pobles balcánicos, però els patriotes grecs van contar amb el recolzo en 1825 de Rússia, Anglaterra i França, organitzant-se un moviment de voluntaris de tota Europa ?el més famós va ser Lord Byron, que va morir allí?. La guerra de la independència va ser dura, amb episodis com la matança de Quíos. En el Tractat de Adrianópolis (1829) l'Imperi Turc va reconèixer la independència de Grècia que es va convertir en regne, amb Otón de Baviera menjo primer monarca. Les revolucions de 1820 es van iniciar cronològicament fora d'Europa, amb la independència de les colònies espanyoles i portugueses d'Amèrica. Les seves causes van ser el desig dels criolls si es fes amb el poder i la debilitat política i militar d'Espanya, al costat de la difusió de les idees il·lustrades i l'exemple recent de la revolució nord-americana. En una primera fase només Argentina va assolir la seva independència en 1816, fracassant la revolució a Mèxic i Nova Magrana. Però en una segona fase, es van independitzar Colòmbia, Veneçuela, Equador, Xile, Mèxic, Perú i Bolívia.