completa en al teva llengua aquesta fitxa e presentació.

Ego sum...Paloma
Meus pater est... Miquel
Mea mater est...ximena
Studeo in...Ribera Baixa
Habito in... Prat de llobregat
Amici aut amicae sunt... Jesy Elena, cristina, Bea = )

Completa les paraules amb la terminació correcta.

1. Pueri in horto sunt.
2. Pater lucius et claudia claudius est.
3. Puella in terra sedea .
4. Claudia et Marcius cum pila ludunt.
5. Marcus et Antonius amici Lucius sunt.
6. In villa cum amica puella ludiarum.
7. Claudius et Iulia laeti sunt.
8. Servi domini in villa laborant
9. Frater Claudia Lucius est.
10. Claudia et servae in magna villa habitarum

Analitza la imatge:
1) Descriu la pintura i explica quin paper van tenir els grups
socials que hi surten i què simbolitza la figura femenina. Situa el
quadre en el context de la Revolució del 1830.

·La tela representa una escena del 28 de juliol de 1830 en la qual el poble de París va aixecar barricades. El rei Carlos X de França havia suprimit el parlament per decret i tenia la intenció de restringir la llibertat de premsa. Els disturbis inicials es van convertir en un aixecament que va desembocar en una revolució seguida per ciutadans enutjats de totes les classes socials. No va existir un únic capitost. Per això Delacroix representa a la Llibertat com guia que condueix el poble. Tampoc no està representada d'una forma abstracta, sinó que és una figura al·legòrica molt sensual i real.La figura femenina representa la llibertat guiant al poble cap a la victòria contra el govern.


es representa el burgès amb el seu barret de copa i empunyant el fusell, al costat un esparracat i un ferit que demana clemència a França. Al fons apareixen bromes i fums de la batalla que dilueixen un barri francès bastant realista. Als peus de la Llibertat un moribund la mira fixament indicant-nos que ha valgut la pena morir per ella.

Aquest cuandre aquesta fet a Òleo, el lleuger pinzell de Delacroix i la força lluminosa dels seus colors exalten la vitalitat dels seus quadres. Per augmentar la tensió i el moviment va afegir contrasts complementaris al costat de l'oposició dels clarobscurs. El color per a Delacroix no sol tenia un valor de representació, sinó sobre tot un significat emocional propi, amb el qual el pintor intentava plasmar sobre la tela el sentiment i la disposició d'ànim de les persones.

S'utilitzen colors pàl·lids amb pinzellades soltes destacant el blau, el vermell|roig i el blanc de la bandera.





2) Quines característiques presenten les revolucions de 1820 i
1848? A quins països van tenir èxit?

En Europa les revolucions revesteixen un caràcter liberal i nacionalista. Van adoptar la forma d'un pronunciament o cop d'estat militar, després d'una conspiració contra l'absolutisme realitzada per individus organitzats de forma clandestina en societats secretes (masones i carbonarios). Van donar començament a Espanya amb el pronunciament de Reg en Caps de San Juan, que va obligar a Fernando VII a jurar la Constitució de 1812 i va donar origen al Trienni Liberal, que va acabar amb l'arribada dels Cent Mil Fills de San Luis, després del Congrés de Verona de 1822, que van restablir l'absolutisme.
L'exemple espanyol es va estendre a Portugal i Itàlia, on les insurreccions dels carbonarios a Nàpols van obligar a Fernando I a donar una Constitució, el mateix que a Piemont, però la intervenció de les tropes austríaques va restablir l'ordre absolutista en els dos casos. En Rússia va esclatar la revolució decembrista de 1825, un aixecament d'oficials de l'exèrcit contra el zar Nicolás I, successor d'Alejandro I però també va fracassar per falta d'organització. En Grècia per contra la revolució va triomfar. El moviment de resistència dels grecs contra l'Imperi Turc, sota el domini del qual es trobaven, es va iniciar en el Congrés de Epidauro (1821) gràcies a l'acció de la societat secreta Hetairía, desencadenant-se la guerra des de 1822. El canceller austríac Metternich no va voler intervenir de por del contagi revolucionari entre altres pobles balcánicos, però els patriotes grecs van contar amb el recolzo en 1825 de Rússia, Anglaterra i França, organitzant-se un moviment de voluntaris de tota Europa ?el més famós va ser Lord Byron, que va morir allí?. La guerra de la independència va ser dura, amb episodis com la matança de Quíos. En el Tractat de Adrianópolis (1829) l'Imperi Turc va reconèixer la independència de Grècia que es va convertir en regne, amb Otón de Baviera menjo primer monarca. Les revolucions de 1820 es van iniciar cronològicament fora d'Europa, amb la independència de les colònies espanyoles i portugueses d'Amèrica. Les seves causes van ser el desig dels criolls si es fes amb el poder i la debilitat política i militar d'Espanya, al costat de la difusió de les idees il·lustrades i l'exemple recent de la revolució nord-americana. En una primera fase només Argentina va assolir la seva independència en 1816, fracassant la revolució a Mèxic i Nova Magrana. Però en una segona fase, es van independitzar Colòmbia, Veneçuela, Equador, Xile, Mèxic, Perú i Bolívia.

1) Explica com s’exemplifica la repressió del dret a la lliure difusió d’idees.
· Aquest gravat ens dona a entendre que el govern no deixava que els pensador s'expressesin lliurament. Tenien al poble sota el seu poder i no el deixaven opinar sobre qui els anava a governar i encara menys sobre els assuptes del pais. També en els quadres del darrere ens diu que cap poder polític els escolta i que quant durava això.




2-situa la caricatura en el context historic: en l'any 1815 els ciutadans no podien expresar-se ni donar la seva opinió respecte ala seva cultura i la seva llengua. aleshores habien de reunir-se clandestinamet perque no els condemnessin a mort ja que, el àntic regim habia tornat a europa

Uneix cada un dels noms de la columna de l'esquema amb un altre de la columna de la dreta amb que pugui estar relacionat.

Tit taci Ascaní

Lloba Palatí

Amulí Rea silvia

Rómul Sabins

Enees Larencia

Completa les oracions següents amb els noms corresponents.Busca la informació necessaria a les entrades que has publicat sobre l'història de Roma:

1.-Després d'haver-se instal·lat al Laci, Enees va fundar la ciutat de Lavinium.

2.- Amuli va ser un del reis de la ciutat de Alba.

3.- Rea Sílvia va ser obligada a convertir-se en vestal pel seu oncle Amuli.

4.- El pastor que, segons algunes fonts, va recollir els bessons es deia Fàustul.

5.- Ròmul va establir els limits de Roma al turó del Palatí.

6.- El monarca de la tribu de les sabines era Tit Taci.

7.- Ròmul, un cop divinitzat va ser identificat amb el déu Quirí.

Rem, ressentit per la derrota, es va atrevir a saltar per damunt del perímetre que havia marcat el seu germà segons un ritual, mentre es burlava de la facilitat amb què es podien franquejar els murs d'aquella ciutat. Ròmul, segons la llegenda més estesa, va castighar aquest acte tan atrevit ferint de mort Rem.

Activitats

Analitza les raons que podien fer témer als privilegiats el
desvetllament del Tercer Estat.




2) Analitza les raons que podien fer témer als privilegiats el
desvetllament del Tercer Estat.

El poble de París va sortir al carrer per donar suport als representants burgesos i, davant el temor que les tropes reials no detinguessin els diputats, el 14 de juliol van assaltar la fortalesa de la Bastilla, en van agafar les armes i es van disposar a defensar per la força el procés revolucionari. Al mateix temps, al camp es va estendre el rumor que bandes organitzades per nobles cremaven les collites i mataven els pagesos, fenomen conegut amb el nom de la Gran Por. Els pagesos van reaccionar assaltant molts castells de la noblesa i cremant els registres on constaven els drets feudals.

3) Explica els esdeveniments que el 1789 van menar França al

final de l’Antic Règim.

Pel maig del 1789 es van obrir a Versalles, presidits pel rei Lluís XVI, els Estats Generals, formats pels representants de cada estament: noblesa, clergat i Ter-cer Estat (burgesos

Diapositiva 4 i 5

Text de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (1793):

El pueblo francés, convencido de que el olvido y el menosprecio de los derechos naturales del hombre son la sola causa de los problemas del mundo, ha resuelto exponer, en una declaración solemne, estos derechos sagrados e inalienables, para que todos los ciudadanos puedan comparar los actos del gobierno y el funcionamiento de toda institución social y no se deje jamás oprimir y abatir por la tiranía; con la finalidad de que el pueblo tenga siempre delante de sus ojos las bases de su libertad y de su bienestar; el magistrado, las reglas de sus deberes; el legislador, el objeto de su misión.

En consecuencia, proclama, en presencia del ser supremo, la declaración siguiente de los derechos del hombre y del ciudadano.

Artículo primero. La finalidad de la sociedad es el bienestar común. El gobierno es instituido para garantizar al hombre la vigencia de sus derechos naturales e imprescriptibles.

Artículo 2. Estos derechos son la igualdad, la libertad, la seguridad, la propiedad.

Artículo 3. Todos los hombres son iguales por naturaleza y ante la ley.

Artículo 4. La ley es la expresión libre y solemne de la voluntad general; es la misma para todos, sea para proteger o para castigar; no puede ordenar más que lo que es justo y útil para la sociedad; no puede prohibir más que lo que es nocivo.

Artículo 5. Todos los ciudadanos tienen igualdad de acceso a la Función Pública. Los pueblos libres no conocen otro motivo de preferencia, en sus elecciones, que las virtudes y los conocimientos.

Artículo 6. La libertad es el poder que tiene el hombre de hacer todo aquello que no cause perjuicio a los derechos de los demás; tiene por principio la naturaleza; por regla, la justicia; por salvaguarda, la ley; su límite moral viene dado por la máxima “no hagas a los demás lo que no quieras que te hagan a ti”.

Artículo 7. El derecho a manifestar sus ideas y opiniones, sea a través de la prensa, sea a través de cualquier otro medio, el derecho a reunirse pacíficamente, el libre ejercicio de los cultos, no pueden ser prohibidos. La necesidad de enunciar estos derechos supone, o bien la presencia, o bien el recuerdo reciente del despotismo.

Artículo 8. La seguridad consiste en la protección acordada por la sociedad a cada uno de sus miembros para la conservación de su persona, de sus derechos y de sus propiedades.

Artículo 9. La ley debe proteger la libertad pública e individual contra la opresión de los que la administran.

Artículo 10. Nadie puede ser acusado, arrestado y mantenido en confinamiento, excepto en los casos determinados por la ley, y de acuerdo con las formas por ésta prescritas. Todo ciudadano requerido o aprehendido por virtud de la ley debe obedecer inmediatamente, y se hace culpable si ofrece resistencia.

Artículo 11. Todo acto ejercido contra un hombre fuera de los casos y de las formas previstos por la ley, es arbitrario y tiránico; todo aquél al que se le quisiere imponer violentamente, tiene el derecho de rechazarlo por la fuerza.

Artículo 12. Todo aquel que promueva, solicite, ejecute o haga que sean ejecutadas órdenes arbitrarias, es culpable y debe ser castigado.

Artículo 13. Todo hombre es considerado inocente hasta que sea declarado culpable. Por lo tanto, siempre que su detención se haga indispensable, la ley ha de reprimir firmemente todo rigor mayor del necesario para asegurar su persona.

Artículo 14. Nadie puede ser juzgado ni condenado sin haber sido previamente escuchado y enjuiciado, y en virtud de una ley promulgada con anterioridad al delito. Toda ley que castigue los delitos cometidos antes de su existencia no es sino una tiranía; el efecto retroactivo otorgado a la ley constituiría un crimen.

Artículo 15. La ley no debe imponer otras penas que aquéllas que son estricta y evidentemente necesarias; las penas deben ser proporcionales a los delitos y útiles a la sociedad.

Artículo 16. El derecho de propiedad es el que pertenece a todo ciudadano para disfrutar y disponer a su gusto de sus bienes, de sus ingresos, del fruto de su trabajo y de sus industrias.

Artículo 17. Ningún género de trabajo, de cultura, de comercio, puede prohibirse a la iniciativa de los ciudadanos.

Artículo 18. Todo hombre puede comprometer sus servicios, su tiempo; pero no puede venderse, ni ser vendido; su persona no es una propiedad alienable. La ley no reconoce la domesticación; no puede existir más que un compromiso de respeto y reconocimiento entre quien trabaja y su empleador.

Artículo 19. Nadie puede ser privado de ninguna parte de su propiedad, sin su consentimiento, excepto en los casos de necesidad pública evidente, legalmente comprobada, y bajo la condición de una justa y objetiva indemnización.

Artículo 20. Ninguna contribución puede ser establecida por utilidad general. Todos los ciudadanos tienen derecho a participar en el establecimiento de las contribuciones, de velar por el uso de las mismas y de que les sean rendidas las cuentas.

Artículo 21. La asistencia social es una deuda sagrada. La sociedad debe asegurar la subsistencia de los ciudadanos desprotegidos, ya sea procurándoles un trabajo, ya sea asegurando los medios de existencia a los que no estén en condiciones de trabajar.

Artículo 22. La educación es necesidad de todos. La sociedad debe esforzarse al máximo para favorecer el progreso de la razón pública, y poner la educación pública al alcance de todos los ciudadanos.

Artículo 23. La garantía social consiste en la acción de todos para asegurar a cada uno el disfrute y la conservación de sus derechos; esta garantía reposa sobre la soberanía nacional.

Artículo 24. No puede existir si los límites de la función pública no son claramente determinados por la ley, y, si la responsabilidad de todos los funcionarios no está asegurada.

Artículo 25. La soberanía reside en el pueblo; es una e indivisible, imprescriptible e inalienable.

Artículo 26. Ninguna parte del pueblo puede ejercer la representación del pueblo entero, pero cada sección del pueblo reunido en forma soberana, tiene derecho a expresar su voluntad con entera libertad.

Artículo 27. Todo individuo que usurpe la soberanía habría de recibir muerte inmediata a manos de los hombres libres.

Artículo 28. El pueblo tiene siempre el derecho a revisar, reformar y cambiar la Constitución. Una generación no puede comprometer con sus leyes a generaciones futuras.

Artículo 29. Cada ciudadano tiene derecho, en condiciones de igualdad, a participar en la elaboración de la ley y en el nombramiento de sus mandatarios o agentes.

Artículo 30. Las funciones públicas son de carácter temporal; no pueden ser consideradas como un privilegio ni como una recompensa, sí en cambio como un deber.

Artículo 31. Los delitos de los mandatarios del pueblo y de sus agentes no deben quedar jamás impunes. Nadie tiene derecho a considerarse más inviolable que el resto de los ciudadanos.

Artículo 32. El derecho de presentar peticiones a los depositarios de la autoridad pública no puede, en ningún caso, ser prohibido, suspendido o limitado.

Artículo 33. La resistencia a la opresión es la consecuencia de los otros derechos del hombre.

Artículo 34. Existe opresión contra el cuerpo social cuando uno solo de sus miembros es oprimido. Hay opresión contra cada miembro cuando el cuerpo social es oprimido.

Artículo 35. Cuando el gobierno viola los derechos del pueblo la insurreción es para el pueblo, y para cada porción del pueblo, el más sagrado de sus derechos y el más indispensable de sus deberes.

Diapositivas 6 i 7

Treballa amb la imatge:

1) Quins personatges surten en aquesta il·lustració? Quin esta-
ment representa cada un?

Un monjo, un abat i un pastor protestant. Aquests representen als no privilegiats.
Bailly, que és el president de la assamblea representa als privilegiats.
Surt el poble que es queixaven dels privilegiats El poble representava als no privilegiats.
Robespierre, era jacobí.Els jacobins eren membres d'un grup polític i sostenien opinions
revolucionàries extremistes. Els jacobins representaven als privilegiats.
Gerard, que era un pagès representava als no privilegiats.
El comte de Mirabeau, pertanyien al rei i sempre estaven amb ell.

2) Amb quina intenció es van reunir al Jeu de Paume?

El 23 de juny de 1789, quan els soldats reials van voler dispersar els diputats del Tercer estat reunits al Jeu de paume, desprès que Lluís XVI hagués prohibit als diputats dels tres braços dels Estats Generals de trobar-se en comú, i quan alguns diputats de la noblesa, com La Fayette posaven ja la mà a l'espasa, Mirabeau va pronunciar una frase cèlebre: Digueu als que us envien que som aquí per la voluntat del poble i que no ens n'anirem sinó és per la força de les baionetes!

Diapositiva 8,9 i 10

1) Identifica els símbols de la República Francesa que surten en
aquest gravat.

Els simbols de la república Francesa son: la Llivertat, la igualtat i la fraternitat.
La bandera Francesa, la mena de barret que esta sobre la foto, els dos homes que surten als costat del pergamí.

2) Analitza la frase i explica’n el significat.

Significa traduida: Unió indivisible de llivertat, igualtat, fraternitat o la mort.
Es revereix a que o tenen llivertat ,igualtat i fraternitat o sino aniran a mort.

Diapositivas 11 i 12

1) Quins esdeveniments van fer possible l’arribada de Napoleó al
poder?

Un dels motius del prestigi i del poder de Napoleó va ser la seva capacitat per allunyar el perill d’una invasió estrangera contra França. Els monarques absoluts europeus s’havien oposat des del començament a la França revolucionària i havien coalitzat els seus exèrcits per lluitar-hi en contra. Napoleó va aconseguir derrotar aquests monarques i conquerir amb els seus exèrcits una bona part d’Europa. A poc a poc, va anar imposant un poder cada vegada més dictatorial: el 1802 es va proclamar cònsol vitalici i el 1804 es va coronar emperador amb el nom de Napoleó I. L’Imperi napoleònic va perdurar durant deu anys. Els seus grans triomfs militars i la seva capacitat per governar amb mà de ferro reprimint les revoltes populars i els complots dels absolutistes el van consolidar sense cap discussió en el poder

2) Digues sobre quins països actuals s’estenia l’Imperi napoleò-
nic. Quins països n’eren dependents i controlats per França?

S'estenia per Espanya, Suïssa, Alemanya, Itàlia, Nàpols i Polònia.

Analitza els gravats:
1) Llegeix atentament el peu d’aquests dos gravats. Després ana-
litza la visió diferent que s’hi ofereix de la presència francesa a
Europa i explica a quines reaccions i a quines actituds va donar
lloc.

A la primera es dona una visió totalment positiva de la presència francesa i la revolució mentres que l'altra fa una denuncia sobre un saqueig que van fer les tropes napoleoniques i dona una visió totalment negativa.
A la primera es dona informació sobre que el poble volia una república i lluita per ella fins que aconsegueix fer fora al rey.
L'altre imatge ens vol donar a entendre que mentres les tropes napoleoniques "saqueixaben" els alts carrecs no feian res per evitar-lo.

·Explica les diferències que existeixen entre les
parelles de termes proposats:

1) Tercer Estat / Estats Generals.
->El trecer estat es el poble i els estats generals eren uan representació de tots els estaments que acudien a les assambleas convocades per el rei.

2) Terror / Gran Por.
->Terror es quan sentim un sentiment que ens fa tenir pànic cap a alguna cosa i gran por es sentir una por inmensa cap algú o qualsevol cosa.

3) Girondins / Jacobins.
->Els girondins representaren el sector moderat. La seva personalitat més destacada és Jaques-pierre Brissot i els seus membres més rellevants formaven part de l'alta burgesia de la Gironda mentres que jacobins eren membres de un club polític que tenien ideas revolucionàries extremes.

4) Monarquia absoluta / Monarquia constitucional.
-> La monarquia absoluta es quan el rei concentra els tres poders (legislatiu,executiu i judiacial) i tenia el poder de decidir sobre tot allò que tenia a veure amb el poble i le spersones que el formaben mentres que monarquia constitucional es uan forma de govern amb un monarca sotaun sistema constitucional,és a dir sota unes regles establertes a la constitució.

5) Directori / Consolat.
->El directori fou el sistema de govern vigent durant la primera republica francésa entre el 4 de brumari de l'any IV i el 18 de brumari de l'any VIII mentres que el consolat es el govern que va tenir la republica francésa que va des de la caiguda del directori arran del cop d'estat brumari de l'any VII.

La revolució francesa

Material treballat a clase:



El final de l'antic regim