Llengua llatina
El llatí apareix cap a l'any 1000 aC al centre d'Itàlia, al sud del riu Tíber, amb els Apenins i el mar Tirré a l'oest, en una regió anomenada Latium (Laci), d'on prové el nom de la llengua i el dels seus primers habitants, els llatins.
El llatí és una llengua indoeuropea, parlada antigament pels romans. A partir de l'evolució de la seva versió vulgar en sorgiren les llengües romàniques que sobreviuen avui dia però, el llatí clàssic va desaparèixer com a llengua habitual de comunicació després de la caiguda de l'imperi Romà.
A la família indoeuropea pertanyen el llatí i la majoria de les llengües parlades a Europa, tant en el passat com en el present, a més d'algunes d'Àsia meridional que s'estenen per la zona que va des de l'actual Turquia fins a l'Índia. S'exceptuen al nostre continent el finès, l'hongarès i el basc.
llengues Romàniques
L'origen de les llengües romàniques s'ha de buscar en aquest llatí "vulgar" tardà transformat i fragmentat, batejat amb la denominació de lingua romana rustica en un concili del segle IX (per diferenciar-la de les llengües "bàrbares", d'una banda, i del llatí "culte", de l'altra).
El llatí apareix cap a l'any 1000 aC al centre d'Itàlia, al sud del riu Tíber, amb els Apenins i el mar Tirré a l'oest, en una regió anomenada Latium (Laci), d'on prové el nom de la llengua i el dels seus primers habitants, els llatins.
El llatí és una llengua indoeuropea, parlada antigament pels romans. A partir de l'evolució de la seva versió vulgar en sorgiren les llengües romàniques que sobreviuen avui dia però, el llatí clàssic va desaparèixer com a llengua habitual de comunicació després de la caiguda de l'imperi Romà.
A la família indoeuropea pertanyen el llatí i la majoria de les llengües parlades a Europa, tant en el passat com en el present, a més d'algunes d'Àsia meridional que s'estenen per la zona que va des de l'actual Turquia fins a l'Índia. S'exceptuen al nostre continent el finès, l'hongarès i el basc.
llengues Romàniques
L'origen de les llengües romàniques s'ha de buscar en aquest llatí "vulgar" tardà transformat i fragmentat, batejat amb la denominació de lingua romana rustica en un concili del segle IX (per diferenciar-la de les llengües "bàrbares", d'una banda, i del llatí "culte", de l'altra).
Mapa indoeuropeu
Terminacions en la llengua llatina:
Etiquetas:
2. Llatí
0
comentarios
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
