l'any 60 aC es va unir a dos homes molt influents: Pompeu( que acabava de tornar d'una campanya triumfal contra, contra la pirateria a la Mediterranea oriental) i Cras (un dels homes mes rics). Amb ells, Cesar va integrar l'anomenat triumvirat, un autrenmtic govern a l'ombre que prenia en secret decisions politiques transcendentals en secret decisions politiques trascendentals per a la vida d'una Republica que, d'aquesta manera, s'abocava de dret al fracas.
El 59 Ac Cesar va ser elegit consol juntament amb un altre politic anomenat Marc Calpumi
Bíbul, el qual van qedar tan marginat de la presa de decisions que aquest consolat,
Els cavalls. tan aviat s'enfilaven fins a una alçada enorme, com s'acostaven perillosament a la superficie de la Terra. Mentrestant Fetont, horroritzat, no podia fer res per aturar aquella cursa terrible.
Segons la llegenda aquesta catàstrofe de foc i destruccio arrazar xones molt extenses, D'auqesta manera va explicar eks antics la formació del gran desert del nord d'Àfrica.
Per sort. abans que no qedes ni una espuma de vida sobre la Terra, Zeus va fulminar amb el llamp de carro i el seu tripulant d'aquesta manerta va apartar els cavalls alats i l'esfera de foc de la superficie terrestre. D'acord
faetont , un dels fills d'helios, havia arribat a l'adolescència sense que li hagues estat revelada la identitat del seu pare. Quan finalment ho va descubrir, el deu que se seitia culpable per haver-ho tingut apartat d'ell durant tant temps, i va prometre de manera imprudent que li concediria el que demanès. Inesperadament, faetont li va demanar que li deixès conduir eñ que carro que duia cada dia la llum del sol a la Terra.
Helios va fer tots el possibles peque el sey fill renuncies a aquesta petició, pèró al final va haver de complir la seva paraula. Al principio semblava que tot anava bé, pero els cavalls, així que es vcan adonar del canvi, es van desbocar i van a
• Descriu els personatges: l’expressió, els
gestos, l’actitud, els vestits...
Els 27 personatges són tots habitants d'Ornans que Coubert va fer posar al seu taller. Com es feia en aquella època dintre dels temples separats, els homes a la part esquerra i les dones a la dreta. Els homes usen els vestits negres i molts d'ells amb barret de copa alta. Les dones porten unes còfies blanques amb caputxes negres, moltes d'elles sostenen un mocador blanc a la seva mà per plorar al mort. A partir de les dades dels arxius municipals i d'actes notarials, els historiadors han pogut donar nom a gran part de tots els personatges.
Els quatre portadors: estan vestits amb guants blancs, roba de color negre i grans barrets amb les vore] arrodonides. Porten el fèretre tapat per un llençol blanc i giren la cara cap al costat contrari (era costum, exposar el cos durant alguns dies abans del funeral i la pudor dels morts pot ser representada així per l'artista). (1) Era probablement un sabater artesà, (2) un agricultor propietari, (3) un músic (que també es troba a l'obra Després del sopar a Ornans, (4) i un propietari. Els dos últims són amics de Courbet.
Els cinc sagristans: que es troben darrere el sacerdot, a l'esquerra del taüt i vestits de blanc. (7) Un d'ells és portador de la creu i és un viticultor. Els altres dos (5) y (6) són, respectivament, un músic i un sabater artesà. A l'extrem esquerre del llenç darrere els portadors hi ha la possibilitat d'estar representat l'avi de Courbet que va morir un any abans (no visible aquí). El grup dels sagristans està «connectat» al cel a través de la creu, que supera la multitud i els penya-segats del fons.
Els dos escolans: el primer (8) mira cap a un personatge portador, que li toca el barret. El segon (9) al primer pla és el que porta el gerro de l'aigua beneita.
El sacerdot: (10) vestit amb gran pompa per al funeral i lectura dels textos del seu breviari (llibre litúrgic que conté les oracions que s'han de llegir diàriament pels sacerdots) que sosté a la mà. Es troba davant dels revolucionaris de l'altre costat de la fossa. Els laics: són els empleats de l'església secular, que garanteixen el bon desenvolupament de les cerimònies religioses. El de l'esquerra (11) és un enòleg mentre que el de la dreta (12) és un humil sabater. El color vermell dels seus vestits i els barrets fan que semblin que vinguin directament d'un quadre italià de l'Edat mitjana tardana, tanmateix, es va trobar a la sagristia de l'església d'Ornans un d'aquests barrets.
L'enterramorts: (13) Anthony Joseph Cassard, fill d'un sabater i que és un pobre camperol, va recolzar la seva jaqueta i casquet de llana a les vores del clot que ha cavat com es veu pel color de la terra. Espera l'arribada del taüt i té un genoll a terra. Els seus ulls es troben a la meitat de l'altura de la pintura i girat cap al grup dels oficiants, ens porta al món espiritual de la cerimònia, la resta del seu cos ens porta cap a la part inferior del món i la realitat: l'enterrament del cadàver.
Grup dels homes:a primer pla els dirigents burgesos, (14) un jutge, (15) l'alcalde d'Ornans Prosper Teste, (17) la dona a la part central de la pintura es creu que es la vídua del mort (19), comerciant ric (20) i un advocat, amic de Courbet. Al fons es troben dos amics de la infància del pintor (16) un jubilat solter i (18) un burgès.
Els revolucionaris: porten el vestit usat pels revolucionaris entre 1792 i 1793 (és a dir, quan la Primera República Francesa. La data de la pintura és 1849 i Courbet ha estat testimoni de l'arribada de la Segona República Francesa el 1848. El primer (21) porta les mitges blanques i el segon al primer pla (22) les mitges blaves. La mà estesa cap a la tomba, sembla oficiar al mateix temps que el sacerdot que es troba davant seu. Representa això la incongruència entre la República i l'Església, és així mateix el vincle del compromís polític de Courbet que va ser un partidari de la Comuna de París el 1871.[7]
El grup de dones: al cap del seguici estan representades les dones de la família de Courbet. La seva mare (23) i tres de les seves germanes (24) - (25) - (26). La nena (27) a l'extrem dret de la pintura és una cosina de l'artista.
L’ESTIL• Elements formals que permeten identificar
l’obra amb un estil, època o autor.
L'objectiu del Realisme era aconseguir representar el món del moment d'una manera verídica, objectiva i imparcial. Per tant, el Realisme no pot idealitzar. El manifest es basava en el següent:
* L'única font d'inspiració en l'art és la realitat.
* No admet cap mena de bellesa preconcebuda. L'única bellesa vàlida és la que subministra la realitat, i l'artista el que ha de fer és reproduir aquesta realitat sense embellir.
* Cada ser o objecte té la seva bellesa peculiar, que és la que ha de descobrir l'artista.
Escull temes i personatges de la realitat quotidiana.
el cuadre es del segle XIX perque, Va ser pintat el 1849 .
